Un (petit) mal vici amb el correu

La Universitat, i els seus membres, són uns grans generadors de correu electrònic. Fins fa poc alguns -molt pocs- reclamaven de manera totalment informal que quan s’enviessin correus a diversos destinataris es fes servir l’opció CCO o còpia oculta. Recentment, però, això no és només una recomanació sinó una obligació que, segons, l’Agència de Protecció de Dades, és susceptible de sanció econòmica de 600 euros.

No cal dir que, personalment trobo molt tiquis-miquis aquestes mesures que -suposadament- suposen una violació de la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal. Però sovint, és veritat, s’envien correus a llistes de distribució de correu molt llargues que fan mal als ulls i mostren una certa desídia per part de qui ho envia. Com sempre, el sentit comú, penso, és el que ens ha de guiar. De vegades, tots els remitents són ben coneguts i a més ens pot interessar que cadascú vegi al grup al que s’envia. Fins i tot ens pot convenir que es pugui tornar resposta a tot el grup (còpia  oculta no permet re-enviar a tothom!) i per tant caldrà indicar les adreces. Ara bé, quan enviem un correu a molts companys i no volem que puguin tornar resposta a tot el grup, el millor és utilitzar CCO i així ens podem estalviar més d’un maldecap.