Moodle 2.0(8): Completat de curs… o com donar un curs per ben acabat

Una de les funcionalitats més esperades a Moodle 2.0 -i molt relacionada amb les activitats condicionals que ja hem comentat- és el completat de curs. Un cop activada aquesta funcionalitat des de l’administració del lloc i habilitat, posteriorment, a nivell del curs, es pot establir el criteri en base al qual es considera un curs o una  activitat finalitzada. En aquest sentit, la filosofia de “finalització de curs” és similar a les activitats condicionals. Així, a l’estudiant li queda ben clar que no es pot donar per superat el curs fins que s’ha complert amb certes condicions (per exemple, haver superat satisfactòriament un nombre determinat d’activitats) que imposa el professor. Cal assenyalar que hi ha una gran flexibilitat en la determinació de les normes per a considerar un curs com a “completat”.

Combinat de manera adequada amb la funcionalitat d’activitats condicionals, es possibilita crear més d’un itinerari dins un mateix curs o entre dos cursos diferents per a perfils d’estudiants diferents. Els professors poden utilitzar les condicions com prerequisit per accedir a altres cursos, la qual cosa permet una progressió ordenada i la construcció d’itineraris diferents. Així, hi haurà manera de crear “vies d’aprenentatge lentes” per aquells estudiants que els hi costa més, però que no desitgem que es desmotivin i es donin per suspesos a mig curs. També, a la meva manera d’entendre, serà més senzill ofertar assignatures en modalitat semipresencial que requereixen d’un major seguiment per part de professor-tutor.

Per últim comentar que tant els professors com els estudiants poden veure informes en format taula que mostren el progrés dins del curs o, també, a través d’una sèrie de cursos tal i com es pot veure en el següent vídeo.

Moodle 2.0(7): Qüestionaris… o com fer atractiu l’aprenentatge de conceptes

Aquest cop Moodle 2.0 ha apostat fort pels qüestionaris, tant que penso que la feina ha quedat a mig fer. El cas és que sóc un entusiasta dels qüestionaris atès que l’intueixo com una eina ideal per tot allò de la nostra disciplina que tingui una forta component cognitiva de baix nivell. Aplicant algunes de les retroaccions que té el propi qüestionari pot ser un recurs poderosíssim per a fer avaluació continuada (sobretot en grups grans) d’aquells aspectes més “memorístics” des del punt de vista dels estudiants.

De fet, les millores han estat tantes que he de confessar que no les pogut descobrir totes, i fins i tot, algunes, no n’acabo d’entendre el funcionament. Citar, per exemple, 1) millores en l’anàlisi estadístic de les preguntes dels qüestionaris, 2) més facilitat en la requalificació, 3) millores a la interfície d’edició de preguntes, 4) possibilitat de marcat (flagging) per part dels estudiants d’aquelles preguntes d’un qüestionari per identificar les difícils o aquelles en que tenen més dubtes, 5) més possibilitats de personalització per a un determinat grup o, fins i tot, estudiant en quan a les preferències (límit de temps de resposta, dates d’obertura/tancament, nombre d’intents, etc). De tot plegat, però, el que m’ha agradat més és la pàgina d’administració del banc de preguntes dels nostres qüestionaris ja que s’han establert molts més tipus de filtratges i també s’ha implementat l’etiquetatge de preguntes que redunda en més facilitat en la cerca dins banc de preguntes extens. La qüestió sempre espinosa de les penalitzacions “negatives” crec que no està del tot ben resolta, però prefereixo, de moment, no comentar-ne res fins que no n’hagi fet un ús més intensiu de l’eina.

En resum, si les possibilitats ja eren enormes, amb la versió del qüestionari 2.0 de que gaudirem aviat tindrem una eina increïblement versàtil per a fer, per exemple, autoavaluacions. Es nota la mà de l’Open University que, crec, ha ajudat especialment en aquest mòdul. I com sempre un vídeo resum a sota.

Moodle 2.0(5): integrant portfolis externs

Ho reconec: sóc un gran defensor dels portfolis ja que penso que és i serà un molt bon instrument per gestionar l’aprenentatge dels estudiants universitaris. Un portfoli electrònic, també conegut com e-portfoli, és la col·lecció de “evidències” electròniques d’un determinat estudiant que generalment són publicades a la web amb diferents graus d’accés públic, de manera que es podria fer servir per a múltiples finalitats.  Així, cal veure un e-portfoli com un registre que proporciona proves i evidències reals del progrés en l’aprenentatge del seu creador.

Moodle 2.0 ha apostat fort també pels portfolis fins el punt d’implementar fàcilment l’exportació de continguts de Moodle 2.0 (tasques lliurades, missatges de fòrums, etc.) a portfolis externs. Aquestes “evidències electròniques”, aporten una valuosa informació de les capacitats de l’alumne i poden incloure text, imatges, multimèdia, entrades de bloc, enllaços, etc. Els plugins inicials en 2.0 inclouen Box.net, Flickr, Google Docs, Picasa i Mahara.

Actualment la Universitat de Barcelona està implementant el seu propi sistema d’e-portfoli a través del projecte CUBAC encara en fase de prova pilot. Aquest portfoli institucional UB serà també accessible des de dins del Campusvirtual i les primeres sensacions, després de provar-lo, és que té un bon aspecte i potencial com a solució feta a mida. Amb tot, sóc escèptic sobre la seva viabilitat a mitja i llarg termini ja que a més de la despesa que representa mantenir actualitzat un portfoli propietari, molt sovint, a la llarga, dóna lloc a problemes d’exportació de dades i a qüestions relacionades amb la interoperabilitat.  Això no és un tema menor atès que entenc que els e-portfolis han de servir per gestionar els nostres aprenentatges al llarg de la vida permetent la transició a través de les diferents etapes de l’educació universitària i més enllà amb la cada vegada més necessària formació continuada dins el mon professional

En aquest sentit Mahara es presenta com una aplicació potent i sòlida que gestiona e-portfolis basats en estàndards que faciliten la ineroperatibilidad i íntimament lligada al desenvolupament de Moodle en els últims anys. Val la pena que algun dia en tasteu un demo de Mahara en aquesta adreça web. De moment, però, un petit vídeo sobre les possibilitats dels portfolis a Moodle

Moodle 2.0(2): El dràstic canvi del gestor de fitxers

Si alguna cosa semblava francament obsoleta dins Moodle aquest era el sistema d’arxius del curs. El rentat de cara en Moodle 2.0 ha estat dràstic fins el punt que el primer cop que s’hi entra un es troba del tot perdut. El gestor de fitxers ha sofert un canvi important no només en la interfície sinó també –i aquí el canvi de perspectiva- en la funció. La idea principal és que els arxius deixen d’estar associats a un curs determinat i ho estan, en canvi, a un element concret de Moodle que  només serà accessible pels que tinguin permís per a visualitzar aquest element. Els avantatges són indiscutibles en quan a economia d’espai de disc del servidor: els arxius inclosos dues vegades s’emmagatzemen només un sol cop.

El sistema d’arxius està íntimament relacionat amb els repositoris dels qual parlaré en una propera entrada. Un “selector” de fitxers fa que sigui molt senzill navegar -a través d’una pantalla Ajax– per repositoris externs i interns, i després copiar-los en Moodle.  En cas de que el repositori sigui extern, podem treballar fent que l’arxiu es copiï i s’emmagatzemi al sistema de Moodle o bé poden simplement “enllaçar” aquest arxiu. A més aquest sistema d’arxius disposa ara d’una àrea d’arxius privats que es lliura a cada usuari (també alumnes) per emmagatzemar una col·lecció d’arxius per al seu propi ús.  Això pot ser molt útil tant per a estudiants com per a professors atès que facilita la reutilització dels arxius a través de la plataforma  Moodle.

Gestor de fitxers

En qualsevol funcionalitat de Moodle on s’hagi de triar un arxiu, se’ns obrirà la nova interfície Ajax amb el “File Picker” o selector de fitxers. Hi trobarem quatre àrees: 1) el servidor d’arxius que és contextual al teu rol 2) Arxius recents, 3) Pujar arxius, per carregar els fitxers i 4) Arxius privats, que són els arxius que pertanyen a l’usuari

Per últim, una de les coses que més m’agrada d’aquest nou gestor de fitxers és que cada arxiu suporta metadades com autor, data i llicència d’ús. No cal dir que amb això garantim davant els nostres estudiants l’ús ètic de recursos que (potser) no són propis no admetent-ne explícitament l’autoria. Per contra, si el material que deixem disponible es nostre podem donar-hi una llicència d’ús “Creative Commons

En resum, un canvi impressionant que ens obre un nou ventall de possibilitats.

Moodle 2.0(1): Activitats condicionals… o com forçar l’avaluació continuada

Una quimera feta realitat. Ja fa molts anys que s’està treballant en dotar les plataformes virtual a la universitat de la possibilitat de personalitzar la formació basant-se en l’antiga inquietud de tenir un “tutor virtual” individual i personalitzat per a cada estudiant.  Una forta aposta pels materials i per nous recursos va fer abandonar momentàniament aquesta idea. Però ara sembla que Moodle 2.0 recupera aquesta possibilitat a través de les anomenades “activitats condicionals”. La idea bàsica dels condicionals és que a un alumne se li presentin recursos i activitats en funció dels coneixements previs i del que vagi realitzant durant el curs, però amb un ampli ventall d’opcions de configuració per part del professor. Així, l’accés a una activitat pot ser “condicionat” per una data, una nota o haver finalitzat correctament una activitat anterior. Aquestes activitats poden ser, a més, encadenades juntes per permetre revelar progressivament el contingut del curs, si així ho desitja el professor.

Les activitats condicionals en Moodle 2.0 s’han estès a totes i cadascuna de les activitats i recursos que poden integrar un curs. El fet de poder aplicar condicions prèvies per poder accedir o visualitzar aquestes activitats, permet al docent realitzar una programació funcional completa sobre el seu curs, guiant a l’alumne en l’ordre lògic o mostrant-li contingut segons el nivell que va adquirint en el que s’ha anomenat “camins d’aprenentatge individuals”.

Aquests “camins d’aprenentatge”, permeten dirigir a un usuari a unes activitats o altres segons el seu progrés en el curs. Però malgrat que això pugi semblar que ens porta de nou al “conduccionisme”, un bon disseny permet veure les possibilitats dels condicionals per establir que no hi ha “camí preestablert” sinó que aquest es va “generant” de manera individualitzada a partir del que va realitzant l’alumne. L’alumne, en últim terme, s’ha de responsabilitar del seu aprenentatge tal i com ens indica Bolonya.

No cal dir que aquesta novetat va íntimament lligada a les possibilitats de fer avaluació continuada directament des del Campusvirtual i, pràcticament, des del primer dia de classe

  • Avaluació diagnòstica: per determinar els coneixements previs dels alumnes i prendre les accions correctores en cas que siguin necessàries.
  • Avaluació formativa: fer el seguiment dels resultats dels alumnes per comprovar i afavorir l’adquisició dels objectius d’aprenentatge.
  • Avaluació acreditativa: marcant el llindar que volem que assoleixin els nostres estudiants per garantir-los-hi la superació de la prova de validació de final de curs.

A més, s’obren nous marcs d’aprenentatge com la possibilitat de realització d’itineraris dinàmics per tal que alumnes amb diferents nivells, estils i resultats d’aprenentatge se’ls generi itineraris personalitzats. I estic pensant directament amb la semipresencialitat.

Esperem doncs que els responsables del Campusvirtual UB ens activin aquesta possibilitat (s’ha de habilitar des d’Administració, característiques avançades) per tal que si un professor o professora ho creu convenient pugi a l’hora d’afegir una activitat triar les opcions per definir la condicionalitat com una opció més. Això si, com que s’augmenta encara més el nombre d’opcions en una pàgina d’activitat caldrà una bona formació al respecte per que tot plegat no sigui un nyap.

Per qui en vulgui saber més, pot consultar la documentació oficial i/o veure aquests dos videos (1) (2) de l’Open University que fa temps que ja ho utilitza.  Aquí sota el vídeo oficial.

Un somni de futur fet present: Google Goggles

Google gogglesFeia temps que havia sentit a parlar de Google Goggles, però fins fa pocs dies no havia tingut la possibilitat de veure’l treballar en primera persona. Per als qui encara no el coneguin, Google Goggles (vaja nom!) és un servei de Google disponible per a telèfons mòbils equipats amb Android o iPhone que permet reconèixer qualsevol objecte mitjançant fotos realitzades amb el mòbil i retornar amb temps real resultats de cerca i molta informació relacionada. En l’actualitat aquest sistema reconeix, amb pocs errors, llocs turístics, obres d’art, logos, monuments, text (amb traducció a 17 idiomes), vins, revistes i llibres, entre altres molts més objectes.

Des del meu punt de vista, Google Goggles és una mena de somni en forma de pel·lícula de ciència-ficció. N’hi ha prou fer una foto des de l’aplicació de Google perquè immediatament el sistema reconegui el motiu i ens n’ofereixi molta informació. Una enorme enciclopèdia a la nostra butxaca! Alguns exemples aplicats a la meva disciplina: fotografiar una flor i que ens doni la seva entrada a la Viquipèdia; un compost químic i que ens ofereixi en un plis-plas totes les seves característiques; la marca d’un medicament i que ens ofereixi el prospecte sencer; o fins i tot d’un llibre i ens mostri la informació recollida a Google Books o a on podem comprar-lo. Infinitat de possibilitats! I amb tecnologies com aquestes, no es trigarà massa anys a treure la foto d’un col·lega i Facebook o Google (el que arribi primer) ens atorgui una biografia més o menys completa o fins i tot el seu currículum.

No és cap descobriment que Google Goggles és, doncs, una aplicació amb un potencial increïble en la nostra docència, però que, tot i estar en funcionament, té molt a millorar. I doncs, perquè ja està disponible???  Sembla ser que el motiu rau en que els enginyers de Google consideren que amb les nostres proves ajudem a  generar una millor base de dades i, en definitiva, a aconseguir millorar ràpidament el propi sistema.

Aquesta eina té immenses possibilitats i un ús incommensurable.  Malgrat que ara té encara un munt de limitacions, la potència de càlcul de que disposa Google (fixeu-vos en les cerques en temps real que actualment ja incorpora el cercador!) farà que ben aviat sigui possible reconèixer qualsevol mena d’objecte que Google tingui emmagatzemat d’alguna manera.

Espectacular per als usuaris i un món ple de possibilitats per a les universitats. Anem-hi pensant!

I el vídeo oficial per fer-ne un tast