Moodle 2.0(8): Completat de curs… o com donar un curs per ben acabat

Una de les funcionalitats més esperades a Moodle 2.0 -i molt relacionada amb les activitats condicionals que ja hem comentat- és el completat de curs. Un cop activada aquesta funcionalitat des de l’administració del lloc i habilitat, posteriorment, a nivell del curs, es pot establir el criteri en base al qual es considera un curs o una  activitat finalitzada. En aquest sentit, la filosofia de “finalització de curs” és similar a les activitats condicionals. Així, a l’estudiant li queda ben clar que no es pot donar per superat el curs fins que s’ha complert amb certes condicions (per exemple, haver superat satisfactòriament un nombre determinat d’activitats) que imposa el professor. Cal assenyalar que hi ha una gran flexibilitat en la determinació de les normes per a considerar un curs com a “completat”.

Combinat de manera adequada amb la funcionalitat d’activitats condicionals, es possibilita crear més d’un itinerari dins un mateix curs o entre dos cursos diferents per a perfils d’estudiants diferents. Els professors poden utilitzar les condicions com prerequisit per accedir a altres cursos, la qual cosa permet una progressió ordenada i la construcció d’itineraris diferents. Així, hi haurà manera de crear “vies d’aprenentatge lentes” per aquells estudiants que els hi costa més, però que no desitgem que es desmotivin i es donin per suspesos a mig curs. També, a la meva manera d’entendre, serà més senzill ofertar assignatures en modalitat semipresencial que requereixen d’un major seguiment per part de professor-tutor.

Per últim comentar que tant els professors com els estudiants poden veure informes en format taula que mostren el progrés dins del curs o, també, a través d’una sèrie de cursos tal i com es pot veure en el següent vídeo.

Moodle 2.0(7): Qüestionaris… o com fer atractiu l’aprenentatge de conceptes

Aquest cop Moodle 2.0 ha apostat fort pels qüestionaris, tant que penso que la feina ha quedat a mig fer. El cas és que sóc un entusiasta dels qüestionaris atès que l’intueixo com una eina ideal per tot allò de la nostra disciplina que tingui una forta component cognitiva de baix nivell. Aplicant algunes de les retroaccions que té el propi qüestionari pot ser un recurs poderosíssim per a fer avaluació continuada (sobretot en grups grans) d’aquells aspectes més “memorístics” des del punt de vista dels estudiants.

De fet, les millores han estat tantes que he de confessar que no les pogut descobrir totes, i fins i tot, algunes, no n’acabo d’entendre el funcionament. Citar, per exemple, 1) millores en l’anàlisi estadístic de les preguntes dels qüestionaris, 2) més facilitat en la requalificació, 3) millores a la interfície d’edició de preguntes, 4) possibilitat de marcat (flagging) per part dels estudiants d’aquelles preguntes d’un qüestionari per identificar les difícils o aquelles en que tenen més dubtes, 5) més possibilitats de personalització per a un determinat grup o, fins i tot, estudiant en quan a les preferències (límit de temps de resposta, dates d’obertura/tancament, nombre d’intents, etc). De tot plegat, però, el que m’ha agradat més és la pàgina d’administració del banc de preguntes dels nostres qüestionaris ja que s’han establert molts més tipus de filtratges i també s’ha implementat l’etiquetatge de preguntes que redunda en més facilitat en la cerca dins banc de preguntes extens. La qüestió sempre espinosa de les penalitzacions “negatives” crec que no està del tot ben resolta, però prefereixo, de moment, no comentar-ne res fins que no n’hagi fet un ús més intensiu de l’eina.

En resum, si les possibilitats ja eren enormes, amb la versió del qüestionari 2.0 de que gaudirem aviat tindrem una eina increïblement versàtil per a fer, per exemple, autoavaluacions. Es nota la mà de l’Open University que, crec, ha ajudat especialment en aquest mòdul. I com sempre un vídeo resum a sota.

Moodle 2.0(5): integrant portfolis externs

Ho reconec: sóc un gran defensor dels portfolis ja que penso que és i serà un molt bon instrument per gestionar l’aprenentatge dels estudiants universitaris. Un portfoli electrònic, també conegut com e-portfoli, és la col·lecció de “evidències” electròniques d’un determinat estudiant que generalment són publicades a la web amb diferents graus d’accés públic, de manera que es podria fer servir per a múltiples finalitats.  Així, cal veure un e-portfoli com un registre que proporciona proves i evidències reals del progrés en l’aprenentatge del seu creador.

Moodle 2.0 ha apostat fort també pels portfolis fins el punt d’implementar fàcilment l’exportació de continguts de Moodle 2.0 (tasques lliurades, missatges de fòrums, etc.) a portfolis externs. Aquestes “evidències electròniques”, aporten una valuosa informació de les capacitats de l’alumne i poden incloure text, imatges, multimèdia, entrades de bloc, enllaços, etc. Els plugins inicials en 2.0 inclouen Box.net, Flickr, Google Docs, Picasa i Mahara.

Actualment la Universitat de Barcelona està implementant el seu propi sistema d’e-portfoli a través del projecte CUBAC encara en fase de prova pilot. Aquest portfoli institucional UB serà també accessible des de dins del Campusvirtual i les primeres sensacions, després de provar-lo, és que té un bon aspecte i potencial com a solució feta a mida. Amb tot, sóc escèptic sobre la seva viabilitat a mitja i llarg termini ja que a més de la despesa que representa mantenir actualitzat un portfoli propietari, molt sovint, a la llarga, dóna lloc a problemes d’exportació de dades i a qüestions relacionades amb la interoperabilitat.  Això no és un tema menor atès que entenc que els e-portfolis han de servir per gestionar els nostres aprenentatges al llarg de la vida permetent la transició a través de les diferents etapes de l’educació universitària i més enllà amb la cada vegada més necessària formació continuada dins el mon professional

En aquest sentit Mahara es presenta com una aplicació potent i sòlida que gestiona e-portfolis basats en estàndards que faciliten la ineroperatibilidad i íntimament lligada al desenvolupament de Moodle en els últims anys. Val la pena que algun dia en tasteu un demo de Mahara en aquesta adreça web. De moment, però, un petit vídeo sobre les possibilitats dels portfolis a Moodle

Moodle 2.0(2): El dràstic canvi del gestor de fitxers

Si alguna cosa semblava francament obsoleta dins Moodle aquest era el sistema d’arxius del curs. El rentat de cara en Moodle 2.0 ha estat dràstic fins el punt que el primer cop que s’hi entra un es troba del tot perdut. El gestor de fitxers ha sofert un canvi important no només en la interfície sinó també –i aquí el canvi de perspectiva- en la funció. La idea principal és que els arxius deixen d’estar associats a un curs determinat i ho estan, en canvi, a un element concret de Moodle que  només serà accessible pels que tinguin permís per a visualitzar aquest element. Els avantatges són indiscutibles en quan a economia d’espai de disc del servidor: els arxius inclosos dues vegades s’emmagatzemen només un sol cop.

El sistema d’arxius està íntimament relacionat amb els repositoris dels qual parlaré en una propera entrada. Un “selector” de fitxers fa que sigui molt senzill navegar -a través d’una pantalla Ajax– per repositoris externs i interns, i després copiar-los en Moodle.  En cas de que el repositori sigui extern, podem treballar fent que l’arxiu es copiï i s’emmagatzemi al sistema de Moodle o bé poden simplement “enllaçar” aquest arxiu. A més aquest sistema d’arxius disposa ara d’una àrea d’arxius privats que es lliura a cada usuari (també alumnes) per emmagatzemar una col·lecció d’arxius per al seu propi ús.  Això pot ser molt útil tant per a estudiants com per a professors atès que facilita la reutilització dels arxius a través de la plataforma  Moodle.

Gestor de fitxers

En qualsevol funcionalitat de Moodle on s’hagi de triar un arxiu, se’ns obrirà la nova interfície Ajax amb el “File Picker” o selector de fitxers. Hi trobarem quatre àrees: 1) el servidor d’arxius que és contextual al teu rol 2) Arxius recents, 3) Pujar arxius, per carregar els fitxers i 4) Arxius privats, que són els arxius que pertanyen a l’usuari

Per últim, una de les coses que més m’agrada d’aquest nou gestor de fitxers és que cada arxiu suporta metadades com autor, data i llicència d’ús. No cal dir que amb això garantim davant els nostres estudiants l’ús ètic de recursos que (potser) no són propis no admetent-ne explícitament l’autoria. Per contra, si el material que deixem disponible es nostre podem donar-hi una llicència d’ús “Creative Commons

En resum, un canvi impressionant que ens obre un nou ventall de possibilitats.