De Moodle 2.x als iPLEs

Un breu repàs a les 10 principals novetats de Moodle 2.x des del punt de vista de metodologia docent introduint, al final, el concepte de iPLE i l’opinió personal de cap on s’encaminen les plataformes virtuals institucionals.

Moodle 2.1… nova versió


Fa pocs dies ha aparegut en escena una nova versió de Moodle. Encara no l’he pogut provar ja que el meu proveïdor a Internet no té prou actualitzada la versió de PHP necessària (PHP 5.3 o superior), però seguint els fòrums intueixo poc rebombori. Cal recordar que la anterior versió 2.0 va aixecar moltes expectatives, però si bé és cert que incorporava moltes novetats també ho és que tenia masses bugs per resoldre. Així, a part de resoldre petits problemes, les aportacions més destacades d’aquesta nova versió són bàsicament tres:

  1. S’estableix la compatibilitat dels fitxers de còpia de seguretat amb la versió 1.9.X, un dels condicionants que han dissuadit molts usuaris d’abordar una migració ja que amb la versió 2.0 no es podia encara.
  2. El motor de preguntes ha estat completament reescrit.  D’aquesta manera les preguntes podran ser utilitzades en el futur per altres mòduls com la lliçó, cosa que ha estat demandat pels usuaris en nombroses ocasions. També apareix un nou concepte -“Comportament de la pregunta”- que defineix com ha de comportar la pregunta després de ser resposta per l’alumne, en aspectes com la retroalimentació, els nous intents de resposta o la qualificació, amb un total de 8 formats diferents predefinits de comportament.
  3. Permet una millor disponibilitat i visualització per a dispositius mòbils i afegeix les funcions necessàries per a les aplicacions iOS i Android que poden aparèixer pròximament.
I a esperar a final d’any que ens han promès una altra nova versió: la Moodle 2.3

Un (petit) mal vici amb el correu

La Universitat, i els seus membres, són uns grans generadors de correu electrònic. Fins fa poc alguns -molt pocs- reclamaven de manera totalment informal que quan s’enviessin correus a diversos destinataris es fes servir l’opció CCO o còpia oculta. Recentment, però, això no és només una recomanació sinó una obligació que, segons, l’Agència de Protecció de Dades, és susceptible de sanció econòmica de 600 euros.

No cal dir que, personalment trobo molt tiquis-miquis aquestes mesures que -suposadament- suposen una violació de la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal. Però sovint, és veritat, s’envien correus a llistes de distribució de correu molt llargues que fan mal als ulls i mostren una certa desídia per part de qui ho envia. Com sempre, el sentit comú, penso, és el que ens ha de guiar. De vegades, tots els remitents són ben coneguts i a més ens pot interessar que cadascú vegi al grup al que s’envia. Fins i tot ens pot convenir que es pugui tornar resposta a tot el grup (còpia  oculta no permet re-enviar a tothom!) i per tant caldrà indicar les adreces. Ara bé, quan enviem un correu a molts companys i no volem que puguin tornar resposta a tot el grup, el millor és utilitzar CCO i així ens podem estalviar més d’un maldecap.

Moodle 2.0(9): El Taller… o com fer autoavaluació i coavaluació

En Moodle 2.0 s’ha reescrit de nou tot el mòdul mal anomenat –al meu entendre- Taller (Workshop, en anglès). Sens dubte el “Taller” és l’eina més completa i complexa que existeix dins Moodle. Tant que és l’activitat que es fa servir menys, en part perquè els càlculs no es realitzaven prou bé en les versions anteriors, però també per les dificultats d’entendre-s’hi entre tantes opcions per part dels professors.

El Talles és l’eina d’autoavaluació i de coavaluació de qualsevol activitat en línia o que sigui susceptible de ser enviada en forma d’un arxiu. Es considera que la coavaluació o avaluació per parells és un dels procediments d’aprenentatge més exigent per part de l’alumne atès que implica criteri i un bon domini del que es pretén avaluar. Resumidament, en aquest mòdul es presenta sempre dos qualificacions; la qualitat de l‘activitat en sí, i la bondat del criteri amb que són capaços d’avaluar els estudiants. Òbviament tot el procés és controlat i validat pel professor. Com que la dificultat de tot el procés és alta, aquesta eina Taller ens permet organitzar i pautar tot el procediment d’una manera força senzilla. El mòdul també coordina la recopilació i distribució de tot el conjunt d’avaluacions en una taula fàcil de visualitzar. Per l’alumne tot el procés és transparent i anònim si així ho desitgen els professors.

Generalment el procés d’avaluació per parells i la comprensió de la forma d’avaluació per criteris cal que sigui “assajada” amb antelació sobre les observacions exemple del professor juntament amb una avaluació de referència.  Els participants del taller poden avaluar aquests exemples i comparar la seva avaluació amb la de referència. És habitual que els criteris s’ofereixin en forma de rúbriques si es pretén facilitar l’avaluació.

Com que és una activitat llarga en temps, sovint es planteja fer-se en el marc de treballs col·laboratius en grups. Malauradament, però, continua sense haver-hi suport per al treball en equip en el sentit d’una presentació per grup d’estudiants i només es contempla l’assignació individual. Un vídeo per fer-se una idea.

I si teniu temps i voleu veure un vídeo del Taller més descriptiu us aconsello aquest:

Moodle 2.0(8): Completat de curs… o com donar un curs per ben acabat

Una de les funcionalitats més esperades a Moodle 2.0 -i molt relacionada amb les activitats condicionals que ja hem comentat- és el completat de curs. Un cop activada aquesta funcionalitat des de l’administració del lloc i habilitat, posteriorment, a nivell del curs, es pot establir el criteri en base al qual es considera un curs o una  activitat finalitzada. En aquest sentit, la filosofia de “finalització de curs” és similar a les activitats condicionals. Així, a l’estudiant li queda ben clar que no es pot donar per superat el curs fins que s’ha complert amb certes condicions (per exemple, haver superat satisfactòriament un nombre determinat d’activitats) que imposa el professor. Cal assenyalar que hi ha una gran flexibilitat en la determinació de les normes per a considerar un curs com a “completat”.

Combinat de manera adequada amb la funcionalitat d’activitats condicionals, es possibilita crear més d’un itinerari dins un mateix curs o entre dos cursos diferents per a perfils d’estudiants diferents. Els professors poden utilitzar les condicions com prerequisit per accedir a altres cursos, la qual cosa permet una progressió ordenada i la construcció d’itineraris diferents. Així, hi haurà manera de crear “vies d’aprenentatge lentes” per aquells estudiants que els hi costa més, però que no desitgem que es desmotivin i es donin per suspesos a mig curs. També, a la meva manera d’entendre, serà més senzill ofertar assignatures en modalitat semipresencial que requereixen d’un major seguiment per part de professor-tutor.

Per últim comentar que tant els professors com els estudiants poden veure informes en format taula que mostren el progrés dins del curs o, també, a través d’una sèrie de cursos tal i com es pot veure en el següent vídeo.