Passotisme, comunicació i eines socials

L’aula és un espai social on el procés comunicatiu és vital entre docent i estudiant per a un ensenyament-aprenetatge efectiu. A l’aula universitària, en general, s’institueixen massa sovint formes buides de relació entre professors i estudiants, i aquest és un dels factors que influeixen en el caràcter estereotipat que té l’ensenyament universitari. Es perceben així relacions pedagògiques que involucren estudiants que semblen haver perdut en bona mesura els seus desitjos de saber i que es decanten, així, per establir vincles que tendeixen a evitar el coneixement i sense massa preocupació per aprendre. No obstant això, l’objectiu central de les institucions universitàries ha de ser aconseguir que tots els estudiants estudiïn no ja buscant aprovar sinó interessant-se per aconseguir la comprensió i el domini pràctic dels principis, estratègies i procediments que es vol que aprenguin. S’hauria de treballar la manera de desenvolupar un clima que estigui centrat en l’aprenentatge dels estudiants, formant individus creatius, segurs de si mateixos, capaços d’enfrontar-se a la situació canviant de la societat i del seu món laboral. A tot l’esmentat s’afegeix la massificació de les aules que es viu actualment en l’àmbit universitari i que contribueix a una despersonalització i influeix negativament, entre altres coses, en el rendiment acadèmic dels estudiants.

Les eines tecnològiques, sobretot de tipus social, són excel·lents recursos que utilitzats intel·ligentment podent aportar un alt grau de motivació a l’hora de plantejar objectius, reptes i activitats. L’estudiant universitari, com qualsevol persona adulta, busca aprendre però s’interessa bàsicament per allò que té una clara utilitat i aplicabilitat dels coneixements que se li exigeixen. És molt freqüent en l’àmbit universitari que no s’expliciti la utilitat ni aplicabilitat dels temes que s’imparteixen a classe, la qual cosa porta a l’apatia i el passotisme de molts estudiants. Podem millorar aquest clima comunicatiu fent l’esforç -els professors- d’utilitzar en la nostra docència algun tipus d’eina social propera a l’estudiant??? La resposta per mi es dedueix d’aquest interessant vídeo que té molt a veure amb tot l’explicitat fins ara. Reflexionem-hi.

Motivació versus rendiment acadèmic… a la Universitat

Actualment són pocs els experts que dubten de la relació directe que existeix entre motivació i rendiment acadèmic. Però entre el professorat encara són molts els que consideren que l’estudiant ha d’estar extrínsecament motivat a classe per conèixer i aprendre els conceptes de la professió que ha triat per a la seva vida futura. Malauradament en l’actualitat, molts estudiants no aprenen perquè no els motiva adequadament el que se’ls hi explica de manera que les seves metes i interessos no els indueixen a posar en joc l’esforç i les estratègies adequades per aprendre. També s’ha vist que hi ha estudiants que no estan motivats perquè difícilment aconsegueixen aprendre, ja que les seves estratègies d’aprenentatge no els resulten efectives arribant al punt que no disposen de la competència que suposa saber què se sap i què no se sap. Per contra, la motivació i les estratègies que es posen en joc en contextos favorables són essencialment diferents de les que es posen quan s’està a disgust i obligat, el que influeix directament en la qualitat dels aprenentatges.

Tota aquesta reflexió més teòrica té a veure amb el fet de saber com “entren” els estudiants en una determinada assignatura. En els últims tres cursos acadèmics se’ls ha formulat una senzilla pregunta -contestada en format electrònic i anònimament- on se’ls hi preguntava de manera críptica per la seva motivació abans de començar les classes presencials. Les qüestions són volgudament desenfadades i properes al seu llenguatge per no donar cap mena de solemnitat al resultat de la petita enquesta. Les preguntes que volen incidir en els seus coneixements previs i la superació de l’assignatura són:

  • Més que suficients. Vaig sobrat/da, jo
  • Suficients, però creuaré els dits per si de cas
  • Insuficients, però he posat un ciri a la Verge dels impossibles
  • Molt insuficients. Ja m’estic mentalitzant per a la clatellada
  • No en tinc ni punyetera idea

És curiós esbrinar que, any rere any, la majoria dels estudiants entren amb ben poques esperances de superar l’assignatura, quan la realitat és que, per exemple enguany, més de 2/3 la superen en primera convocatòria. Més enllà de les moltes lectures que pot tenir aquest pessimisme inicial, s’amaga, al meu entendre, una manca de motivació molt lligada a l’assignatura en qüestió. Curiós, però és així.

És per això que, per l’any vinent, he preparat una petita presentació de l’assignatura a SlideShare per deixar-la disponible abans de començar el curs.

Així, malgrat que molts professors universitaris pensen que el problema del fracàs en la Universitat és fonamentalment “problema” de l’estudiant, com a docents és important reflexionar sobre el nostre rol i què pot fer el docent per incrementar i involucrar des del primer dia l’esforç dels seus estudiants. Màrqueting universitari o motivació per saber-ne més???