Moodle 2.0(1): Activitats condicionals… o com forçar l’avaluació continuada

Una quimera feta realitat. Ja fa molts anys que s’està treballant en dotar les plataformes virtual a la universitat de la possibilitat de personalitzar la formació basant-se en l’antiga inquietud de tenir un “tutor virtual” individual i personalitzat per a cada estudiant.  Una forta aposta pels materials i per nous recursos va fer abandonar momentàniament aquesta idea. Però ara sembla que Moodle 2.0 recupera aquesta possibilitat a través de les anomenades “activitats condicionals”. La idea bàsica dels condicionals és que a un alumne se li presentin recursos i activitats en funció dels coneixements previs i del que vagi realitzant durant el curs, però amb un ampli ventall d’opcions de configuració per part del professor. Així, l’accés a una activitat pot ser “condicionat” per una data, una nota o haver finalitzat correctament una activitat anterior. Aquestes activitats poden ser, a més, encadenades juntes per permetre revelar progressivament el contingut del curs, si així ho desitja el professor.

Les activitats condicionals en Moodle 2.0 s’han estès a totes i cadascuna de les activitats i recursos que poden integrar un curs. El fet de poder aplicar condicions prèvies per poder accedir o visualitzar aquestes activitats, permet al docent realitzar una programació funcional completa sobre el seu curs, guiant a l’alumne en l’ordre lògic o mostrant-li contingut segons el nivell que va adquirint en el que s’ha anomenat “camins d’aprenentatge individuals”.

Aquests “camins d’aprenentatge”, permeten dirigir a un usuari a unes activitats o altres segons el seu progrés en el curs. Però malgrat que això pugi semblar que ens porta de nou al “conduccionisme”, un bon disseny permet veure les possibilitats dels condicionals per establir que no hi ha “camí preestablert” sinó que aquest es va “generant” de manera individualitzada a partir del que va realitzant l’alumne. L’alumne, en últim terme, s’ha de responsabilitar del seu aprenentatge tal i com ens indica Bolonya.

No cal dir que aquesta novetat va íntimament lligada a les possibilitats de fer avaluació continuada directament des del Campusvirtual i, pràcticament, des del primer dia de classe

  • Avaluació diagnòstica: per determinar els coneixements previs dels alumnes i prendre les accions correctores en cas que siguin necessàries.
  • Avaluació formativa: fer el seguiment dels resultats dels alumnes per comprovar i afavorir l’adquisició dels objectius d’aprenentatge.
  • Avaluació acreditativa: marcant el llindar que volem que assoleixin els nostres estudiants per garantir-los-hi la superació de la prova de validació de final de curs.

A més, s’obren nous marcs d’aprenentatge com la possibilitat de realització d’itineraris dinàmics per tal que alumnes amb diferents nivells, estils i resultats d’aprenentatge se’ls generi itineraris personalitzats. I estic pensant directament amb la semipresencialitat.

Esperem doncs que els responsables del Campusvirtual UB ens activin aquesta possibilitat (s’ha de habilitar des d’Administració, característiques avançades) per tal que si un professor o professora ho creu convenient pugi a l’hora d’afegir una activitat triar les opcions per definir la condicionalitat com una opció més. Això si, com que s’augmenta encara més el nombre d’opcions en una pàgina d’activitat caldrà una bona formació al respecte per que tot plegat no sigui un nyap.

Per qui en vulgui saber més, pot consultar la documentació oficial i/o veure aquests dos videos (1) (2) de l’Open University que fa temps que ja ho utilitza.  Aquí sota el vídeo oficial.

Moodle 2.0: 10 coses que m’han agradat

Durant les festes nadalenques vaig poder fer un tast tranquil en una instal·lació local del nou Moodle 2.0 i, francament, he de dir, d’entrada, que m’ha portat bones sensacions.

Comentar que els requeriments tant de maquinari (memòria cache), com de versions (Apache, MySQL i PHP) són molt altes i, de moment, no m’ha estat possible instal·lar-ho en cap dels 3 servidors de pagament que actualment disposo. La Universitat de Barcelona, a través del PMID ens ha instal·lat també una versió de proves (però desactivats molts dels serveis novedosos) que va lligada a un projecte d’innovació docent en curs. La solució més fàcil i senzilla (us animo!) és instal·lar-ho en el propi ordinador personal amb el paquet que inclou tot el necessari i així en podreu ser, a més, administradors. Podeu descarregar-vos el paquet d’instal·lació aquí i teniu tot l’ajut necessari en aquesta adreça.

Una de les primeres coses que m’ha vingut al cap és la dificultat que representarà la seva implementació dins l’entorn UB  atès el cúmul de novetats que no són ni de bon tros de caire estètic o formal. Algunes de les novetats impliquen canvis de paradigma notables que comportaran, previsiblement ,un cert nivell de queixa per part del professorat de la casa tenint en compte l’esforç recent que ha tingut que fer per adaptar-se al Campusvirtual. Allò tan típic de “ara que ja mig dominava aquest Moodle, ara va i me’l canvien”. Amb tot, els responsables del Campusvirtual UB ja han decidit que no faran la migració a Moodle 2.0 fins juliol de 2012 ,en part pels propis problemes de backup que ara mateix existeixen per fer una migració amb prou garanties.

Amb tot, penso que cal posar fil a l’agulla des de ja mateix per anar parlant al professorat del que ja és una realitat –Moodle 2.0- i que tard o d’hora el tindrem entre nosaltres. En aquest marc, he intentant aglutinar les 10 coses que al meu entendre són més novedoses tot deixant disponible les pròximes setmanes 10 entrades molt sintètiques en aquest mateix bloc. Aquests posts aniran acompanyats d’algun video per fer-ho entendre més fàcilment, però també aquella informació dispersa amb enllaços per qui en vulgui saber més. Ànims i a gaudir del nou Moodle!

Necessites potència de càlcul matemàtic?

Si ets un estudiant de matemàtiques o necessites un programari en el teu ordinador que t’ajudi a resoldre equacions d’una certa complexitat… estàs de sort! Microsoft Mathematics, una eina potent que s’instal·la fàcilment dins de Word, acaba d’anunciar que deixa de ser de pagament per passar a ser gratuïta.

I no cal dir que malgrat haver-hi molts  i bons programes de càlcul, els professors també podran gaudir de Mathematics per a poder representar, a través de Word, funcions, derivades i integrals, fer càlcul simbòlic o àlgebra lineal i resoldre equacions diferencials.  A més, si tenim bon pols, podem introduir fórmules dibuixant directament amb el ratolí, amb el que es coneix com a “escriptura a mà” i, Mathematics les reconeixerà automàticament de manera intel·ligent.

A més, Mathematics disposa d’un apartat gràfic dinàmic i molt agradable, de tal manera que permet representar gràficament una funció i simplificar expressions algebraiques, entre altres utilitats. Interessant també , és el complement específic que té i que et guiarà pas a pas fins al resultat a l’hora de resoldre equacions més o menys complexes.

En resum, Microsoft Mathematics et resultarà una eina força útil, totalment gratuïta, amb versions tant de 32 com de 64 bits i que funciona sense maldecaps en tots els sistemes Windows, des de XP fins a Windos 7. I per últim, amb Mathematics Microsoft Add-in per Word i OneNote, podem realitzar tot això des de dins de documents de Word i OneNote però cal instal·lar prèviament aquest complement.

Un somni de futur fet present: Google Goggles

Google gogglesFeia temps que havia sentit a parlar de Google Goggles, però fins fa pocs dies no havia tingut la possibilitat de veure’l treballar en primera persona. Per als qui encara no el coneguin, Google Goggles (vaja nom!) és un servei de Google disponible per a telèfons mòbils equipats amb Android o iPhone que permet reconèixer qualsevol objecte mitjançant fotos realitzades amb el mòbil i retornar amb temps real resultats de cerca i molta informació relacionada. En l’actualitat aquest sistema reconeix, amb pocs errors, llocs turístics, obres d’art, logos, monuments, text (amb traducció a 17 idiomes), vins, revistes i llibres, entre altres molts més objectes.

Des del meu punt de vista, Google Goggles és una mena de somni en forma de pel·lícula de ciència-ficció. N’hi ha prou fer una foto des de l’aplicació de Google perquè immediatament el sistema reconegui el motiu i ens n’ofereixi molta informació. Una enorme enciclopèdia a la nostra butxaca! Alguns exemples aplicats a la meva disciplina: fotografiar una flor i que ens doni la seva entrada a la Viquipèdia; un compost químic i que ens ofereixi en un plis-plas totes les seves característiques; la marca d’un medicament i que ens ofereixi el prospecte sencer; o fins i tot d’un llibre i ens mostri la informació recollida a Google Books o a on podem comprar-lo. Infinitat de possibilitats! I amb tecnologies com aquestes, no es trigarà massa anys a treure la foto d’un col·lega i Facebook o Google (el que arribi primer) ens atorgui una biografia més o menys completa o fins i tot el seu currículum.

No és cap descobriment que Google Goggles és, doncs, una aplicació amb un potencial increïble en la nostra docència, però que, tot i estar en funcionament, té molt a millorar. I doncs, perquè ja està disponible???  Sembla ser que el motiu rau en que els enginyers de Google consideren que amb les nostres proves ajudem a  generar una millor base de dades i, en definitiva, a aconseguir millorar ràpidament el propi sistema.

Aquesta eina té immenses possibilitats i un ús incommensurable.  Malgrat que ara té encara un munt de limitacions, la potència de càlcul de que disposa Google (fixeu-vos en les cerques en temps real que actualment ja incorpora el cercador!) farà que ben aviat sigui possible reconèixer qualsevol mena d’objecte que Google tingui emmagatzemat d’alguna manera.

Espectacular per als usuaris i un món ple de possibilitats per a les universitats. Anem-hi pensant!

I el vídeo oficial per fer-ne un tast

Ofensiva de Google Docs a Office

Un nou plugin sortirà ben aviat que incorporarà un botó a la interfície de l’Office possibilitant la sincronització d’un document Word, Excel i PowerPoint. Tot gràcies a una aplicació que rebrà el nom de Google Cloud Connect.

Google ha llançat una nova aplicació per intentar integrar Google i Microsoft Office d’una manera senzilla atès que encara són molts els usuaris que prefereixen les eines que ofereix Office. La utilització de Google Cloud Connect permetrà gaudir de la clàssica interfície d’Office però també dels avantatges que ofereix Google Docs per al treball col·laboratiu a la xarxa.

A més, Google Cloud Connect permetrà sincronitzar un document Office, fer còpies de seguretat en línia fàcilment, i també que cada document tingui una direcció única, que podrà ser consultada en qualsevol lloc del món i en qualsevol ordinador. Per acabar-ho d’adobar, sembla que no hi haurà cap problema en veure els documents mitjançant mòbils a través de Google Docs. I tot això guardat en el que s’anomena una “núvol”.

Encara que se’ns posin les dents llargues, de moment no es troba disponible per a qualsevol usuari, i només uns pocs agraciats en poden gaudir a l’espera de que estigui disponible per a tots. Així doncs, no desespereu i  comenceu a mentalitzar-vos que el futur ofimàtic sí o sí estarà al “núvol”

Un (bon) gestor bibliogràfic per als nostres estudiants

ZoteroCada vegada més són més freqüents els manuscrits com a treball “de curs” entre els nostres estudiants amb allò que genèricament coneixem com a “treball dirigit”. Més d’una vegada ja m’he manifestat dient com solen ser de discretes i pobres les citacions bibliogràfiques que acompanyen aquests documents quan -en el millor dels casos- existeix aquesta bibliografia. Al meu entendre no és un problema dels estudiants, sinó dels professors que espantats pel guirigall que pot ser corregir una bibliografia, molts cops no la reclamen amb prou exigència als seus estudiants.

El curs acadèmic anterior ja vaig insistir en com de fàcil resultava incloure un petit bloc a l’assignatura dins el Campusvirtual UB per tal que des del propi espai virtual els estudiants poguessin formatar de manera molt senzilla les cites bibliogràfiques. Enguany, personalment, proposaré als meus companys de l’equip docent un pas més en la volguda qualitat de la nostra docència i utilitzar un veritable “gestor bibliogràfic”.

El més habitual entre els estudiants que facin qualsevol mena de treball que calgui referenciar serà que tinguem uns quants enllaços emmagatzemats en els bookmarks o favorits. Potser alguns, a més, tindran una llista d’articles i llibres en un document Word o alguna cosa semblant i, els més espavilats, utilitzaran un full de càlcul o una base de dades per arxivar de manera ordenada les dades dels seus documents. A més, com a bona “generació 2.0”, cercaran la última informació a la Web via Google. Així tindran documents electrònics de tot tipus: enllaços a pàgines, a blogs, dades de llibres, d’articles, pdfs, imatges, Powerpoints, etc … i fins i tot alguns universitaris s’atreviran amb bases de dades que ofereix la pròpia biblioteca UB com Scopus, PubMed, i fins i tot pot ser que WOK (Web of Science) com a límit d’aprofundiment en la cerca d’informació. Al final tindrem no només el munt inicial d’informació, sinó una autèntica barreja de dades corresponents als tipus documentals més diversos amb els que caldrà fer un llistat relativament homogeni i amb certa coherència descriptiva. Per solucionar aquest problema existeixen, ja des de fa molt temps, els “gestors bibliogràfics personals” que són programes per recollir, ordenar, corregir, agrupar i exportar amb “estils científics” cites documentals molt variades. Refworks, Reference Manager, EndNote i ProCite són els més coneguts entre aquests gestors. Però,! Ai! aquests programes miraculosos són de pagament, a vegades fins i tot molt cars i no sempre els tenim a mà encara que la nostra universitat ofereix Refworks a tota la comunitat UB.

I aquí és on ens pot ajudar, i molt, Zotero que és un complement de Firefox pensat per a estudiants i investigadors i que funciona com un potent gestor bibliogràfic. És gratuït, de codi obert, s’implementen actualitzacions contínuament, té diversos idiomes (encara no el català) i permet elaborar bibliografies en els principals estils. I encara que els gestors bibliogràfics “de pagament” són més potents, i tenen més opcions, Zotero ara mateix ja té un alt rendiment i és molt recomanable per a aquells estudiants que busquin un gestor bibliogràfic sense cost, senzill, fàcil d’utilitzar i eficaç. Parlant amb diferents professors he pogut comprovar com “Zotero” els hi sona més a acudit que no al que és en realitat. I ara mateix estic pensant amb tota la implosió de manuscrits que representarà la posada en marxa dels treball de fi de grau a la UB. Serà una autèntica llàstima no aprofitar aquesta magnífica eina per pur desconeixement.

Botanici felicis!

Estem entusiasmats en anunciar el nostre primer sistema de traducció per a un idioma sense parlants nadius… i acte seguit el post del bloc oficial de Google està escrit… íntegrament en llatí!. El motiu és el llançament de les traduccions del i al llatí des de qualsevol dels 57 idiomes ja existents a Google Translate.

No cal dir que aquesta és una excel·lent notícia per a botànics i zoòlegs i qualsevol altre biòleg que es veu forçat a fer les descripcions de nous éssers vius al llatí seguint la normativa dels diferents codis de nomenclatura. I òbviament, un gran ajut per a qui estigui aprenent llatí o l’hagi d’utilitzar.

Els de Google han fet bona feina perquè la traducció no és literal sinó que s’han entretingut a “entrenar” el sistema. Així, per tal que les traduccions siguin el més fidedignes possibles, han utilitzant traduccions ja existents de textos clàssics i, com sovint fan, de la wikipedia en llatí. D’aquesta manera, si intentem traduir passatges d’algunes obres clàssiques disponibles en xarxa (com La Guerra de les Gal·lies), la traducció serà prou bona i ajustada. Ara bé, cal advertir que els de can Google ho han ajustat amb traduccions a l’anglès, de tal manera que hi ha una diferència notable entre la traducció de qualsevol escrit en llatí a l’anglès o al català, que perd força.

En qualsevol cas és una eina excel·lent i que encara que tindrà un ús limitat, segur que a més d’un botànic li facilitarà la vida.