Picaresca en els treballs “acadèmics” fets amb Word

Comença el curs i me n’assabento d’una nova picaresca que està començant a ser utilitzada (de moment!) en el món universitari.

En l’actual context d’implementació universal de l’avaluació continuada, no són pocs els professors que opten per demanar als seus estudiants treballs que han de lliurar en Word. A més, cada vegada s’utilitzen més espais virtuals on lliurar aquest treballs dins un termini fix i, sovint, innegociable (justament perquè el control el porta una màquina) del calendari. A tot això cal afegir-hi que el fet empíric demostra que (gairebé) SEMPRE els treballs es fan a l’últim moment. En aquest context…. I sinó arribem a temps i ens cal imperiosament guanyar temps??? La solució és diu NEDDYY… una web que té la peculiar utilitat de corrompre fitxers. DOC de manera premeditada.

I quina raó de ser té aquesta web? Doncs sent mal pensat se m’ocorren força usos “acadèmics”; en la meva època d’estudiant s’usava “se m’ha espatllat l’ordinador a l’últim moment“, però no crec que avui en dia coli, així que es podria usar aquesta web per a indicar “tinc la feina totalment enllestida aquí, però no sé què passa que algunes vegades en intentar obrir-lo apareix un missatge indicant que el fitxer està danyat. Espero que a vostè no li passi“. Si a més es vol “acollonir” al professor no se li diu res i quan es queixi se li pot dir “A casa s’obre sense problemes, segur que vostè no tindrà un virus???”.

La picaresca és doncs enviar volgudament una versió corrupta del treball i guanyar una mica de temps. L’ús és ben senzill, es puja el document i en uns pocs segons es pot descarregar la versió “xunga” del document (recordeu de no guardar-la en el mateix lloc que el document original, o el perdreu!). L’opció “Shuffle the pieces” s’usa per fer una mica més complicat l’anàlisi interna del fitxer, encara que usant el missatge d’error que aparegui no serà el mateix. Si en voleu un exemple feu clic en aquest enllaç que conté aquest mateix post però corrupte.

Per últim, no oblideu que aquest blog el visiten probablement professors de la UOC i per tant aquells que estem estudiant a la UOC hem d’intentar no fer el trapella a l’hora de lliurar els nostres PAC,s. Per la meva part… ho intentaré 🙂

Passotisme, comunicació i eines socials

L’aula és un espai social on el procés comunicatiu és vital entre docent i estudiant per a un ensenyament-aprenetatge efectiu. A l’aula universitària, en general, s’institueixen massa sovint formes buides de relació entre professors i estudiants, i aquest és un dels factors que influeixen en el caràcter estereotipat que té l’ensenyament universitari. Es perceben així relacions pedagògiques que involucren estudiants que semblen haver perdut en bona mesura els seus desitjos de saber i que es decanten, així, per establir vincles que tendeixen a evitar el coneixement i sense massa preocupació per aprendre. No obstant això, l’objectiu central de les institucions universitàries ha de ser aconseguir que tots els estudiants estudiïn no ja buscant aprovar sinó interessant-se per aconseguir la comprensió i el domini pràctic dels principis, estratègies i procediments que es vol que aprenguin. S’hauria de treballar la manera de desenvolupar un clima que estigui centrat en l’aprenentatge dels estudiants, formant individus creatius, segurs de si mateixos, capaços d’enfrontar-se a la situació canviant de la societat i del seu món laboral. A tot l’esmentat s’afegeix la massificació de les aules que es viu actualment en l’àmbit universitari i que contribueix a una despersonalització i influeix negativament, entre altres coses, en el rendiment acadèmic dels estudiants.

Les eines tecnològiques, sobretot de tipus social, són excel·lents recursos que utilitzats intel·ligentment podent aportar un alt grau de motivació a l’hora de plantejar objectius, reptes i activitats. L’estudiant universitari, com qualsevol persona adulta, busca aprendre però s’interessa bàsicament per allò que té una clara utilitat i aplicabilitat dels coneixements que se li exigeixen. És molt freqüent en l’àmbit universitari que no s’expliciti la utilitat ni aplicabilitat dels temes que s’imparteixen a classe, la qual cosa porta a l’apatia i el passotisme de molts estudiants. Podem millorar aquest clima comunicatiu fent l’esforç -els professors- d’utilitzar en la nostra docència algun tipus d’eina social propera a l’estudiant??? La resposta per mi es dedueix d’aquest interessant vídeo que té molt a veure amb tot l’explicitat fins ara. Reflexionem-hi.

Motivació versus rendiment acadèmic… a la Universitat

Actualment són pocs els experts que dubten de la relació directe que existeix entre motivació i rendiment acadèmic. Però entre el professorat encara són molts els que consideren que l’estudiant ha d’estar extrínsecament motivat a classe per conèixer i aprendre els conceptes de la professió que ha triat per a la seva vida futura. Malauradament en l’actualitat, molts estudiants no aprenen perquè no els motiva adequadament el que se’ls hi explica de manera que les seves metes i interessos no els indueixen a posar en joc l’esforç i les estratègies adequades per aprendre. També s’ha vist que hi ha estudiants que no estan motivats perquè difícilment aconsegueixen aprendre, ja que les seves estratègies d’aprenentatge no els resulten efectives arribant al punt que no disposen de la competència que suposa saber què se sap i què no se sap. Per contra, la motivació i les estratègies que es posen en joc en contextos favorables són essencialment diferents de les que es posen quan s’està a disgust i obligat, el que influeix directament en la qualitat dels aprenentatges.

Tota aquesta reflexió més teòrica té a veure amb el fet de saber com “entren” els estudiants en una determinada assignatura. En els últims tres cursos acadèmics se’ls ha formulat una senzilla pregunta -contestada en format electrònic i anònimament- on se’ls hi preguntava de manera críptica per la seva motivació abans de començar les classes presencials. Les qüestions són volgudament desenfadades i properes al seu llenguatge per no donar cap mena de solemnitat al resultat de la petita enquesta. Les preguntes que volen incidir en els seus coneixements previs i la superació de l’assignatura són:

  • Més que suficients. Vaig sobrat/da, jo
  • Suficients, però creuaré els dits per si de cas
  • Insuficients, però he posat un ciri a la Verge dels impossibles
  • Molt insuficients. Ja m’estic mentalitzant per a la clatellada
  • No en tinc ni punyetera idea

És curiós esbrinar que, any rere any, la majoria dels estudiants entren amb ben poques esperances de superar l’assignatura, quan la realitat és que, per exemple enguany, més de 2/3 la superen en primera convocatòria. Més enllà de les moltes lectures que pot tenir aquest pessimisme inicial, s’amaga, al meu entendre, una manca de motivació molt lligada a l’assignatura en qüestió. Curiós, però és així.

És per això que, per l’any vinent, he preparat una petita presentació de l’assignatura a SlideShare per deixar-la disponible abans de començar el curs.

Així, malgrat que molts professors universitaris pensen que el problema del fracàs en la Universitat és fonamentalment “problema” de l’estudiant, com a docents és important reflexionar sobre el nostre rol i què pot fer el docent per incrementar i involucrar des del primer dia l’esforç dels seus estudiants. Màrqueting universitari o motivació per saber-ne més???

Va de citacions bibliogràfiques…

WorldCat

Ben cert és que cada vegada són més els treballs que ens lliuren els nostres estudiants en el marc d’aquesta novedosa “avaluació continuada”. I molts d’aquests treballs duen -o haurien de dur- la corresponent bibliografia ben citada. Però molt sovint em trobo que per més que els estudiants han arribat a la Universitat havent fet un “treball de recerca” obligatori a batxillerat, aquesta bibliografia fa veritable mal als ulls. Els alumnes s’excusen, diuen que mai ningú (?) els hi ha ensenyat, però ara mateix crec que és més un problema de deixadesa i mandra que no pas d’una altra cosa.

No cal dir que hi ha bones guies disponibles a la nostra biblioteca i també bones aplicacions que ens ajudaran a deixar la nostra bibliografia ben presentada. En el cas de la Universitat de Barcelona, com moltes altres universitats, s’imposa Refworks que, tot i sent un excel·lent gestor bibliogràfic en línia és, al meu entendre, massa complicat per a estudiants dels primers cursos acadèmics.

La meva recomanació per a estudiants novells és WorldCat, un recurs en línia fàcilment implementable dins de qualsevol assignatura del Campusvirtual-UB. WorldCat és un catàleg mundial de continguts que dóna servei a moltes biblioteques de tot el món, entre altres la nostra. Actualment té 1,5 bilions (bilions anglesos!) d’elements catalogats i, òbviament, qualsevol llibre o revista amb codi ISBN o ISSN, respectivament. Entre moltes altres magnífiques funcions (també accedeix de manera transparent a la nostra biblioteca si accedim des de la universitat!), WorldCat permet fer citacions bibliogràfiques amb un sol clic i dins un entorn totalment web 2.0. Els formats de sortida que es poden escollir són els més habituals: APA, Chicago, Harvard, MLA i Turabian… i un cop obtinguda la cita només cal copiar i enganxar en el treball original. També es pot fer una bibliografia sencera si prèviament ens hem creat un compte (gratuït) i hem fet una llista. Us deixo un vídeo on es mostra com fer-ho.

Enguany ho he provat (i exigit) als meus estudiants de primer, i els hi he deixat com un recurs disponible directament al Campusvirtual (“bloc” en terminologia Moodle). Us deixo el codi aquí per tal que si algú ho vol aprofitar només li calgui copiar i enganxar.

He de concloure que mai havia vist una bibliografia dels estudiants… tan ben citada!!

I encara més sobre traduccions!

I insisteixo en el tema de la poblemàtica idiomàtica.

Una de les fonts que -personalment- crec que utilitzem poc en la nostra docència, és la possibilitat d’accedir a classes magistrals, conferències o simples dissertacions que ens ofereixen algunes de les millors universitats americanes. La major part de les millors universitats americanes (com la Universidad de Berkeley, Stanford, MIT, Yale, UCLA, Duke, UCTV, Columbia, etc.) ens ofereixen a través dels seus propis canals a Youtube autèntiques “perles” atenent a que sovint conviden als experts més punters o fins i tot a molts premis Nòbel. No cal esmentar que el potencial didàctic de gaudir d’aquest tipus de “convidats” -ni que sigui a través del vídeo- és altament recomanable per als nostres estudiants. Però molt sovint, a més d’un el tira enrera el fet de la limitació de poder seguir una conferència completament en anglès.

Google amb Youtube ens ho vol posar un xic més fàcil. Aquesta setmana Youtube ha afegit una nova característica que genera subtítols als vídeos basant-se en un reconeixement automàtic de veu. La idea és senzilla per bé que complicada d’implementar: s’ha combinat la tecnologia ASR (automatic speech recognition) amb el sistema de subtítols per a oferir transcripcions automàtiques. No cal dir que les traduccions automàtiques anglès-català deixen força que desitjar, però les converses amb transcripció “només” a l’anglès (com les pel·lícules subtitulades) crec que són de molta utilitat per poder fàcilment seguir una xerrada. Aquesta nova característica només funciona per els vídeos en anglès i ha estat habilitada a un petit nombre de canals que normalment pugen entrevistes com les ja esmentades universitats americanes o canals temàtics de divulgació com National Geographic.

No us faria gràcia escoltar un Premi Nobel amb subtítols en català? Ho provem???

Per veure-ho en funcionament…

Seguim amb el tema idiomes!

No cal dir que els estudiants continuen sovint amb la cançoneta de com de difícil i entretingut és traduir entre idiomes. Tant que, fins i tot qualsevol documentació que no sigui en català, castellà o anglès és generalment rebutjada sense ni tan sols fer-hi una ullada.

Ja fa temps que Google té una eina –Google Translate– que ens ajuda a traduir qualsevol mena de text entre parelles d’idiomes i que, per lògica, ens pot ser de gran ajut a l’hora d’enfrontar-nos a idiomes que desconeixem. Avui aquest Google Translate a rebut un bon rentat de cara i ja ha passat de ser un infantó força limitat a una jove promesa malgrat que encara li queda camí per créixer. Algunes característiques d’aquest creixement? Un servei que pot traduir entre 51 idiomes diferents – el que significa “només” 2.550 parells d’idiomes – i que el propi Google se sent orgullós de que representa més del 98% dels usuaris d’Internet en l’actualitat.

I quines són les novetats d’avui??? 1) traducció en temps real, 2) transcripció oral del text traduït i 3) diccionaris ben a l’abast. I sempre, com ens té acostumat Google, amb una interfície neta i d’allò més minimalista. Vols veure-ho en funcionament? Guaita aquest vídeo!

En resum, sinó el tens ben a mà…. tu t’ho perds!!!

Problemes amb els idiomes???

Malgrat la globalització i la influència diària del món anglosaxó dins la universitat, encara bona part del col·lectiu seguim patint -jo el primer- les mancances d’un nivell d’idiomes insuficient. No cal dir que en el dia a dia ens trobem molt sovint amb textos amb anglès o amb qualsevol altre idioma de llengües no romàniques. Hi ha infinitat d’eines de traducció que ens poden donar un cop de mà, però la majoria són feixugues i en algun cas de pagament. No és el cas de Google Translate Client que ens ajudarà amb termes o paràgrafs sencers, fent servir el traductor de Google per mostrar-nos el significat dels mateixos. El seu ús, com la seva interfície, és extremadament simple. N’hi ha prou amb indicar el text a traduir per obtenir el corresponent significat en l’idioma que hem triat. Amb el català funciona perfectament. No necessitarem ni tan sols indicar l’idioma en què introduïm el text, ja que el traductor l’identificarà automàticament sigui quin sigui l’idioma original. Però el que fa aquest servei realment eficient és que el tenim sempre a mà i que la traducció és instantània. Funciona tan sols seleccionant un text que se’ns mostrarà traduït en la seva mateixa localització. Per acabar-ho d’adobar  Google Translate Client queda minimitzat a la barra de tasques, consumeix ben pocs recursos i funciona amb qualsevol text a la pantalla sota el sistema operatiu Windows. Ahhh, i és gratuït! Això sí, lògicament, Google Translate Client funciona de manera obligada amb una connexió a Internet.
Una excel·lent trovalla que aconsello instal·lar-vos-la i també que la recomaneu als vostres estudiants més mandrosos amb l’anglès.