De Moodle 2.x als iPLEs

Un breu repàs a les 10 principals novetats de Moodle 2.x des del punt de vista de metodologia docent introduint, al final, el concepte de iPLE i l’opinió personal de cap on s’encaminen les plataformes virtuals institucionals.

Un (petit) mal vici amb el correu

La Universitat, i els seus membres, són uns grans generadors de correu electrònic. Fins fa poc alguns -molt pocs- reclamaven de manera totalment informal que quan s’enviessin correus a diversos destinataris es fes servir l’opció CCO o còpia oculta. Recentment, però, això no és només una recomanació sinó una obligació que, segons, l’Agència de Protecció de Dades, és susceptible de sanció econòmica de 600 euros.

No cal dir que, personalment trobo molt tiquis-miquis aquestes mesures que -suposadament- suposen una violació de la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal. Però sovint, és veritat, s’envien correus a llistes de distribució de correu molt llargues que fan mal als ulls i mostren una certa desídia per part de qui ho envia. Com sempre, el sentit comú, penso, és el que ens ha de guiar. De vegades, tots els remitents són ben coneguts i a més ens pot interessar que cadascú vegi al grup al que s’envia. Fins i tot ens pot convenir que es pugui tornar resposta a tot el grup (còpia  oculta no permet re-enviar a tothom!) i per tant caldrà indicar les adreces. Ara bé, quan enviem un correu a molts companys i no volem que puguin tornar resposta a tot el grup, el millor és utilitzar CCO i així ens podem estalviar més d’un maldecap.

Moodle 2.0(9): El Taller… o com fer autoavaluació i coavaluació

En Moodle 2.0 s’ha reescrit de nou tot el mòdul mal anomenat –al meu entendre- Taller (Workshop, en anglès). Sens dubte el “Taller” és l’eina més completa i complexa que existeix dins Moodle. Tant que és l’activitat que es fa servir menys, en part perquè els càlculs no es realitzaven prou bé en les versions anteriors, però també per les dificultats d’entendre-s’hi entre tantes opcions per part dels professors.

El Talles és l’eina d’autoavaluació i de coavaluació de qualsevol activitat en línia o que sigui susceptible de ser enviada en forma d’un arxiu. Es considera que la coavaluació o avaluació per parells és un dels procediments d’aprenentatge més exigent per part de l’alumne atès que implica criteri i un bon domini del que es pretén avaluar. Resumidament, en aquest mòdul es presenta sempre dos qualificacions; la qualitat de l‘activitat en sí, i la bondat del criteri amb que són capaços d’avaluar els estudiants. Òbviament tot el procés és controlat i validat pel professor. Com que la dificultat de tot el procés és alta, aquesta eina Taller ens permet organitzar i pautar tot el procediment d’una manera força senzilla. El mòdul també coordina la recopilació i distribució de tot el conjunt d’avaluacions en una taula fàcil de visualitzar. Per l’alumne tot el procés és transparent i anònim si així ho desitgen els professors.

Generalment el procés d’avaluació per parells i la comprensió de la forma d’avaluació per criteris cal que sigui “assajada” amb antelació sobre les observacions exemple del professor juntament amb una avaluació de referència.  Els participants del taller poden avaluar aquests exemples i comparar la seva avaluació amb la de referència. És habitual que els criteris s’ofereixin en forma de rúbriques si es pretén facilitar l’avaluació.

Com que és una activitat llarga en temps, sovint es planteja fer-se en el marc de treballs col·laboratius en grups. Malauradament, però, continua sense haver-hi suport per al treball en equip en el sentit d’una presentació per grup d’estudiants i només es contempla l’assignació individual. Un vídeo per fer-se una idea.

I si teniu temps i voleu veure un vídeo del Taller més descriptiu us aconsello aquest:

Moodle 2.0(8): Completat de curs… o com donar un curs per ben acabat

Una de les funcionalitats més esperades a Moodle 2.0 -i molt relacionada amb les activitats condicionals que ja hem comentat- és el completat de curs. Un cop activada aquesta funcionalitat des de l’administració del lloc i habilitat, posteriorment, a nivell del curs, es pot establir el criteri en base al qual es considera un curs o una  activitat finalitzada. En aquest sentit, la filosofia de “finalització de curs” és similar a les activitats condicionals. Així, a l’estudiant li queda ben clar que no es pot donar per superat el curs fins que s’ha complert amb certes condicions (per exemple, haver superat satisfactòriament un nombre determinat d’activitats) que imposa el professor. Cal assenyalar que hi ha una gran flexibilitat en la determinació de les normes per a considerar un curs com a “completat”.

Combinat de manera adequada amb la funcionalitat d’activitats condicionals, es possibilita crear més d’un itinerari dins un mateix curs o entre dos cursos diferents per a perfils d’estudiants diferents. Els professors poden utilitzar les condicions com prerequisit per accedir a altres cursos, la qual cosa permet una progressió ordenada i la construcció d’itineraris diferents. Així, hi haurà manera de crear “vies d’aprenentatge lentes” per aquells estudiants que els hi costa més, però que no desitgem que es desmotivin i es donin per suspesos a mig curs. També, a la meva manera d’entendre, serà més senzill ofertar assignatures en modalitat semipresencial que requereixen d’un major seguiment per part de professor-tutor.

Per últim comentar que tant els professors com els estudiants poden veure informes en format taula que mostren el progrés dins del curs o, també, a través d’una sèrie de cursos tal i com es pot veure en el següent vídeo.

Moodle 2.0(6): navegació i blocs… una mostra de major versatilitat

Després d’uns quants anys utilitzant Moodle, el canvi formal més exagerat en Moodle 2.0 al meu entendre i que gairebé no em va permetre avançar, va ser la navegació i el blocs. Un canvi de concepte de com es navega per Moodle al que costa habituar-se d’entrada, però que permet tenir-ho tot més ordenat i net i, a la llarga ser més productiu. Així, en totes les pàgines apareixerà un bloc lateral de navegació i un altre de configuració que, en el cas d’aquest últim, dependrà dels permisos que es tinguin. Els avantatges són significatius atenent que els enllaços de navegació que apareixen en els dos blocs són contextuals, és a dir, són particulars a la pàgina on s’està navegant i, a més, es permet saltar a qualsevol lloc molt fàcilment. També hi ha un un bloc estàndard de “preferències” a cada pàgina on es mostren igualment configuracions contextuals. Com que explicant-ho costa fer-se una idea, el millor és visualitzar aquest petit vídeo.

I molt relacionat amb tot el que acabo d’explicar, apareixen els clàssics blocs laterals que ara són molt més versàtils en quan a la seva emplaçament dins la pàgina. No hi ha límit per a la posició dels blocs; a més de dreta i esquerra clàssics, podem posar-los a dalt, al centre o baix de les pàgines. També es poden fer fixos en un context i tots els seus subcontexts i, fins i tot, amagar-los i/o minimitzar-los a la barra de treball sempre i quan el tema gràfic utilitzat ho soporti. Com a novetat, tenim tres nous blocs: el bloc de comentaris que es pot afegir a qualsevol pàgina i on els estudiats poden afegir comentaris, el meu bloc d’arxius privats que permet una drecera d’accés ràpid als arxius propis en un dipòsit d’arxius privat en Moodle i, per últim, el bloc d’estat de completat de curs on es reporta a l’estudiant l’estat d’avançament de cadascun dels seus cursos. En resum, ara el blocs es poden afegir a qualsevol pàgina en Moodle com per exemple en una activitat en particular. I res millor que tenir-ne un petit exemple a partir d’aquest vídeo.

Moodle 2.0(5): integrant portfolis externs

Ho reconec: sóc un gran defensor dels portfolis ja que penso que és i serà un molt bon instrument per gestionar l’aprenentatge dels estudiants universitaris. Un portfoli electrònic, també conegut com e-portfoli, és la col·lecció de “evidències” electròniques d’un determinat estudiant que generalment són publicades a la web amb diferents graus d’accés públic, de manera que es podria fer servir per a múltiples finalitats.  Així, cal veure un e-portfoli com un registre que proporciona proves i evidències reals del progrés en l’aprenentatge del seu creador.

Moodle 2.0 ha apostat fort també pels portfolis fins el punt d’implementar fàcilment l’exportació de continguts de Moodle 2.0 (tasques lliurades, missatges de fòrums, etc.) a portfolis externs. Aquestes “evidències electròniques”, aporten una valuosa informació de les capacitats de l’alumne i poden incloure text, imatges, multimèdia, entrades de bloc, enllaços, etc. Els plugins inicials en 2.0 inclouen Box.net, Flickr, Google Docs, Picasa i Mahara.

Actualment la Universitat de Barcelona està implementant el seu propi sistema d’e-portfoli a través del projecte CUBAC encara en fase de prova pilot. Aquest portfoli institucional UB serà també accessible des de dins del Campusvirtual i les primeres sensacions, després de provar-lo, és que té un bon aspecte i potencial com a solució feta a mida. Amb tot, sóc escèptic sobre la seva viabilitat a mitja i llarg termini ja que a més de la despesa que representa mantenir actualitzat un portfoli propietari, molt sovint, a la llarga, dóna lloc a problemes d’exportació de dades i a qüestions relacionades amb la interoperabilitat.  Això no és un tema menor atès que entenc que els e-portfolis han de servir per gestionar els nostres aprenentatges al llarg de la vida permetent la transició a través de les diferents etapes de l’educació universitària i més enllà amb la cada vegada més necessària formació continuada dins el mon professional

En aquest sentit Mahara es presenta com una aplicació potent i sòlida que gestiona e-portfolis basats en estàndards que faciliten la ineroperatibilidad i íntimament lligada al desenvolupament de Moodle en els últims anys. Val la pena que algun dia en tasteu un demo de Mahara en aquesta adreça web. De moment, però, un petit vídeo sobre les possibilitats dels portfolis a Moodle

Moodle 2.0(4): noves icones a l’editor HTML

Un altre dels elements que havia quedat desfasat és l’editor HTML que apareix a cada element de Moodle on es possible escriure. Substituint l’antic editor, ara s’ha implementat el conegut TinyMCE que és un editor de text WYSIWYG per a HTML de codi obert que funciona completament en JavaScript i es distribueix gratuïtament sota llicència LGPL.

Amb independència de que s’afegeixen noves funcionalitats com una paleta de colors completa, o la possibilitat d’afegir vídeo o equacions, entre molts altres, també cal destacar que aquest editor és compatible amb els navegadors d’última fornada. Per a mi, que utilitzo habitualment Chrome, era molt molest cada vegada haver de canviar de navegador si volia editar atès que fins ara Moodle no reconeixia bé el navegador de Google. A més TinyMCE, en estar basat en JavaScript, és independent de la plataforma i s’executa directament sobre en el navegador d’Internet de l’usuari.

Per últim, destacar que aquest editor s’integra perfectament amb els sistemes de dipòsit externs (File picker) de Moodle 2.0 del qual ja varem parlar. Aquí tenia la informació completa de les funcionalitats de cada icona, i aquí sota aquest text trobareu un petit vídeo per veure com funciona.